generes-mariaserrano
| --- | Temas |
Óscar Nebreda: "L'humor no és més que mala llet"
Arribem a la redacció de El Jueves, al carrer Viladomat, i ens rep l’Óscar Nebreda. Entrem al seu despatx, amb una gran taula de fusta, les parets plenes de cartells i caricatures, entre elles unes enviades pel Ministre de Justícia. Darrere la porta, un pòster gegant de la Pantoja amb el barret del bufó del Jueves. Després, ens explica que la Pantoja “es un personaje que siempre me ha fascinado”.
La primera revista que van fundar l’Óscar i l’Ivà, va ser el Barrabás, que criticava el poder a través de l’esport. L’èxit d’aquesta iniciativa va sorprendre la pròpia empresa, el comte de Godó, i va portar-los a fer una revista, també satírica, de caire polític: El Papus. El primer número de la revista va sorgir el 20 d’octubre de 1973. L’humor de El Papus era, segons Nebreda, “un humor sagnant contra la política, contra Franco, contra la dictadura, contra els quaranta anys d’oscurantismo, contra la falta de llibertats i de tot”.
En un dels primers números de El Papus, l’Óscar i l’Ivà van ironitzar sobre les reaccions masclistes que tenien alguns homes davant el feminisme. L’Óscar ens explica que en aquell moment les reivindicacions feministes eren part de la vida quotidiana: “Estava començant a sortir la píldora, després hi havia l’època aquella de la Jane Fonda i el sin sostenismo, allò de ¡hijos sí, maridos no!, va haver-hi una mica de hippismo, hi havia de tot. Va ser el sarrampió que va desembocar en la situació actual”.
Una de les seccions més conegudes de El Papus era la Papunovela, unafotonovel·la en què sortien els mateixos guionistes, segons l’editor de El Jueves perquè no tenien ni un duro. L’aparició de dones nues en aquesta fotonovel·la era freqüent ja que, segons Nebreda, “era l’època del destape”.
El Papus va ser atacat per la censura franquista. Tanmateix, era habiual que, després de dictada la sentència, el jutge els demanés un dibuix per la dona o pel fill. L’Óscar diu que els problemes de la revista venien sempre de fora: “Eren denúncies d’associacions de pares de família, associacions d’emperadors de la moral cristiana i de gent d’aquesta que no he entès mai com poden existir”. L’Óscar afegeix que la censura també va atacar el Por Favor i el Hermano Lobo, però subratlla: “La Codorniz no la van tancar mai, malgrat que presumeixen”.
Els dibuixants de El Papus tenien una certa amistat amb els que treballaven als tallers d’edició de La Vanguàrdia, ja que els solucionaven ràpidament els problemes tècnics. Tanmateix, l’Óscar revela que aquest tracte especial “costava jugar a dominó a les quatre del matí o fotre carajillos o anar a un bar de putes”.
L’humor de El Papus era “un humor sagnant contra la política, contra Franco, contra la dictadura, contra els 40 anys d’oscurantismo, contra la falta de llibertats i de tot”.
El Papus va començar una crítica més àcida al govern durant la Transició. La filosofia era, tal i com expressa l’Óscar: “Un cop mort Franco, que le den por el culo al mundo”. Com a conseqüència d’això, la revista va rebre les visites de l’extrema dreta.
Les amenaces i les agressions a la seu de El Papus van culminar amb l’atemptat bomba del 20 de setembre del 77, en què va morir el porter de l’edifici, Juan Peñalver. Carlos Navarro, el gerent de la revista, va ordenar l’edició de 300.000 exemplars (més del doble de la tirada habitual) del número d’aquella setmana. Això va fer que una part dels dibuixants de El Papus, entre ells l’Óscar, abandonessin la revista.
Casualment, El Jueves havia nascut uns mesos abans, al maig del 77. En ell hi havia humoristes com el José Luis Martin o el Romeo. Els humoristes que havien marxat de El Papus van anar a parar a la nova revista.
Nebreda reconeix que “el xoc va ser gros”, ja que la manera de treballar de les dues publicacions eren molt diferents. L’Óscar comenta que la redacció de El Papus “era un despelote pampero”, mentre que a El Jueves eren “sèrios de collons”.
L’any 1982, Nebreda va passar a ser editor de El Jueves. El dibuixant afirma: “Jo vaig perdre l’alegria, perquè ja em van posar com a executiu, com a directiu, i tenia que anar a veure bancs, i jo de bancs no en sabia”. Tot i això, afirma que ell ha intentat no perdre el sentit “golfo i divertit”, ja que pel seu ofici s’ha de ser “gamberro” i viure les historietes que dibuixes.
“Jo vaig perdre l’alegria, perquè ja em van posar com a executiu, com a directiu, i tenia que anar a veure bancs”
La feina d’editor de l’Óscar consisteix en decidir els temes que es tractaran, determinar quin és el tema d’actualitat del que més s’està parlant i vigilar que les històries tinguin “un mínim de qualitat”.
El personatge més conegut de l’Óscar és el professor Cojonciano, un especialista en erotisme i conseller sexual. El personatge va sorgir quan li van demanar a l’Óscar que fes els dibuixos d’unes cartes sobre erotisme del senyor Bachs. Ara, l’Ósca ja ha fet 1.700 historietes i porta “28 estius i Nadals tots diferents”.
L’Óscar lamenta que en l’actualitat la seva professió no sigui tan agraïda com abans. Ell explica que, al contrari que fa uns anys, ara només s’enfada algú molt de tant en tant. L’humorista parla de la frustració que això li genera: “Et dona la sensació que estàs perdent l’essència i l’objectiu pel qual tu has nascut, que és tocar els collons”. A més, es mostra preocupat perquè la gent jove és “molt tova”, i això demostra que “la gent ja no té interés per la crítica”.
D’una banda, Nebreda es queixa que El Jueves és l’única revista d’humor que queda a Europa: “A França hi havia el Hara Kiri, que se fue al carajo; a Itàlia, el Mandrilo Cocodilo també; a Alemanya el Pardon, i a Anglaterra hi havia el Private Eye i el Pansi. Ja no en queda cap”. De l’altra, l’humorista admet que la societat espanyola li facilita la feina: “Un país capaç de generar Chiquitos de la Calzada i Supremas de Móstoles siguinfica que és un país viu”. Però continua: “És curiós, és viu per treure coses rares però no per treure tios que ho expliquin”.
“Et dona la sensació que estàs perdent l’essència i l’objectiu pel qual tu has nascut, que és tocar els collons”.
En l’actualitat, El Jueves imposa una certa censura als seus dibuixants. Les historietes no poden aixecar falsos testimonis ni poden fer broma de gent que està malalta. L’Óscar afirma: “De tot es pot fer conya, menys de malalts i discapacitats”.
L’Óscar creu que el seu èxit és degut a que tot el que fa és “costumbrista”. Segons ell, la clau està en no fixar-se en el fet, sinó en el que passa al voltant d’aquest fet. L’Óscar confessa: “Molta gent m’envia historietes quasi fetes”. A més, Nebreda assegura: “M’ha agradat viure molt i fotre molt el tomàquet, i això et dóna un vagajillo socio-político-cultural-cachondo-divertido”.
El dibuixant opina que el seu ofici és “molt fàcil”, només cal fer dibuixos que s’entenguin, parlar clar, tenir capacitat crítica, sentit de l’anàlisi, una mica de mala llet i sentit de l’humor, però tampoc gaire perquè “en el fons l’humor no és més que mala llet”.
Si voleu, podeu xafardejar la web de El Jueves, que és divertida. Hi ha una secció on podeu fer preguntes a l'Óscar Nebreda. Cliqueu a: http://www.eljueves.es/Comentarios » Ir a formulario
Enlaces
.