Visca el surrealisme de l'Autònoma!
Ja s'han acabat les classes d'aquest curs i, comentant-ho l'altre dia amb alguns compañeros, vam arribar a la conclusió que l'adjectiu que millor el defineix és "surrealista".
Com, si no, pot descriure's el fet que algú es posi a cantar quan un professor surt de classe i tota la resta es posi a picar de mans? Com es pot dir que vagis a fer un reportatge i que tot et surti al revés (arribar als llocs quan tanquen, quan acaba de marxar -"fa un minut"- la persona amb qui volies parlar...)? Amb quin adjectiu pots definir una conversa en què l'Óscar Nebreda confessa que la Pantoja és un personatge que sempre l'ha fascinat? I les classes de Chayanne?
I ja que estic de xarrera, doncs mira, em queixo. Em queixo de que els professors pensin que tots vivim a Plaça Catalunya i que no tenim vida social. Per exemple, tots recordareu la pràctica del dia de la Constitució, que s'havia de fer en una ciutat (clar, a veure si m'explico, a tremp no en feien cap, d'acte) el tercer dia d'un pont que durava cinc dies! Qui no se'n va a casa o de viatge amb cinc dies????
Però en definitiva, l'adjectiu surrealista és positiu. Molts riures i moltes partides de cartes, i també moltes trucades quan estem fent maratons per entregar els treballs dins dels terminis.
I, als meus companys de fatigues, us trobaré a faltar aquest estiu.
Com, si no, pot descriure's el fet que algú es posi a cantar quan un professor surt de classe i tota la resta es posi a picar de mans? Com es pot dir que vagis a fer un reportatge i que tot et surti al revés (arribar als llocs quan tanquen, quan acaba de marxar -"fa un minut"- la persona amb qui volies parlar...)? Amb quin adjectiu pots definir una conversa en què l'Óscar Nebreda confessa que la Pantoja és un personatge que sempre l'ha fascinat? I les classes de Chayanne?
I ja que estic de xarrera, doncs mira, em queixo. Em queixo de que els professors pensin que tots vivim a Plaça Catalunya i que no tenim vida social. Per exemple, tots recordareu la pràctica del dia de la Constitució, que s'havia de fer en una ciutat (clar, a veure si m'explico, a tremp no en feien cap, d'acte) el tercer dia d'un pont que durava cinc dies! Qui no se'n va a casa o de viatge amb cinc dies????
Però en definitiva, l'adjectiu surrealista és positiu. Molts riures i moltes partides de cartes, i també moltes trucades quan estem fent maratons per entregar els treballs dins dels terminis.
I, als meus companys de fatigues, us trobaré a faltar aquest estiu.
1 comentario
Anna Subarroca -
Ai! L'Autònoma!! surrealista?? Si!! Si!! però si no, no seria igual, no ens agradaria tant!! Allà ens reunim tots els bohemis, els hippies, els somiadors com tu i com jo. A mi m'agrada aquesta capacitat d'improvització, el caos... això ens demostra que la perfecció no és pas tan important!
Així doncs, visca la UAB i visca l'esperit kumba!
Jo, aquest any d'erasmus a Hildesheim, Alemanya, trobo a faltar aquest ambient relaxat, aquí tot està calculat, organitzat, meditat, preparat... i això és una mica dificil d'entendre per les ments mediterrànies. No ho entenc, no m'hi acostumare mai, però ja formo part del sistema.
A tos, aprofiteu cada minut de la vostra vida universitaria!!
Anna